lunes, 26 de junio de 2017

Cuideiru ya'l Valli d'Arán

El Valli d'Arán pertenez a la provincia catalana de Lleida. Con pocu más de dos mil habitantis, tian un idioma propiu, l'aranés, que ya un dialectu del occitán. Esi dialectu ya oficial nesti llugar. Un bixu llingüísticu nalandu na mar de milenta llinguas del planeta y enxertáu ente idiomas tan potentis como'l francés ou'l castellán.

Cuideiru ya un conceyu asturianu mariñán. Dientru d'él atóupasi la villa pixuata del mesmu nomi. Un puartu mariñeiru abellugáu a la veira del Cantábricu. Nesti puartu sobrevivi un dialectu del asturianu qu'algamóu sonadía ya prestixu hasta lus nuastrus días, el pixuatu, que relluma de manera especial na fiasta de San Pedru au fain un pregón  pernomáu nél, L'Amuravela. Outru bixu llingüísticu que sobrevivi a la presencia del castellán que va apoderandu, d'una manera imparabli al asturianu. Nesti casu, dixebrándulu del casu aranés, nun si trata de nengún idioma oficial.

Tamus, comu dixi entantias, ante dous exemplus de llinguas sobreviviandu metanus idiomas de gran puxu ya pesu, qu'apoderan y aforfugan a lus más minoritarius que tan diantru de la so redolada. Dous superviviantis, comu lo son tamián la llingua occitana, berciu del aranés, y l'asturiana, cuna del pixuatu.

Nel casu asturianu diousi un fechu llamativu. Faltóu poucu pa que se sintiera nada menus que nel parllamentu européu apocayá. Al final nun si llogróu, peru nun deixa de llamar l'atención qu'un dialectu perminoritariu del asturianu tuviera a puntu de deixase güir nas más altas instancias europeas.

Tolu anterior llévami a facer una reflexón. Lus caminus de las llinguas son revesosus ya resulta mui difícil aldovinar pa óndi empobinan. Sigún apuntan las cousas, tou paez dirixisi p'hacia un puntu au las llinguas minoritarias van acabar desaniciándusi anubridas polas mayoritarias. Peru nun puadi afirmasi rotundamenti, por más que lus nicius apuntin nesi sen. Y, comu contraargumentu a esi presumíu esbarrumbi, ehí tenemus lus casus del aranés ya'l pixuatu. Lu esperabli ya que desapaecieran, peru lu real ya que si resistin a facelu ya que siguin alendandu y ruxendu. Porque en dambus casus, nin siquiera tamus refiriándunus a lus dominius llingüísticus más amplius ondi s'inxertan.

Asina que la conclusión final ya clara. Comu diz el dichu, miantras hai vida hai esperanza. Ya lu que nus tenemus qu'entrugar anguañu lus usuarius de llinguas minoritarias ya si estas tán vivas, por mui mancorniadas que s'alcuentren, ou si nun lu tán. Yá si la rempuasta ya que sí lu tán, l'actitú amuásasi clara. Lus depositarius d'ellas tenemus que siguir usándulas, oralmanti ya por escritu. Ya, al empar, reivindicándulas tratandu d'enanchar lus aruelus ondi s'usan hasta llevalas a las mayoris cumis d'emplegu. Nun queda outra. Hai que siguir.