domingo, 27 de enero de 2013

Aprendiendo a saltar. (Asturies nes escueles).

Si m'encargaren poner escuela a la manera antigua y tuviere que contratar un maestru, igual-y ofrecía'l puestu a... un sidru, encamentándo-y qu'aprendiere a saltar bien a tolos rapacinos.
 
Yá toi imaxinando cómo podría ser la primer clase. El maestru cola piértiga dirixéndose a los neños y diciéndo-yos dalgo asina como:

"Güei vamos aprender a saltar el bardial de la nuestra historia escaecida."

Y los guah.es venga a blincar d'un llau pa otru del bardial hasta que supieren que teníen una historia con raigaños fondos nel pasáu de la que sentise arguyosos.

La segunda clase podría entamar asina:

"Güei vamos aprender a saltar la muria de la nuestra llingua marxinada"

 Y otra vuelta a practicar d'un llau al otru de la muria hasta que s'enfotaren en que diben defender y usar la so llingua llariega d'un finxu al otru d'Asturies y en toles situaciones.

D'esta miente diben dir enriestrándose les clases guapamente: cómo resalvar el regatu del nuestru patrimoniu abandonáu; cómo superar la portiella de la nuestra cultura apostalgada; cómo cruzar el sucu de la nuestra música despreciada y un llargu etcétera.

Y al final del cursu tolos rapacinos de la clase diben ser tan espertísimos saltadores que nengún manguán cosmopaletu tendría l'atrevimientu de pone-yos pilancos nel camín del so futuru asturianu, sabedor de que d'intentar facelo espondríase al mayor y más espantosu de los ridículos.