Ello yera que se yera
nuna villa sandunguera
una alcaldesa-duquesa
por dos mil pelleyos presa
qu'aquesti humilde plumilla,
de pluma, tinta y cuartilla,
inmortalizar quixera.
Y encamiento llibre dios
de toa culpa al que lleera
estes rimes, ripies primes,
d'un ripiador de tercera,
pues la vida gayolera
nel nome'l trabayador
¡mialma si nun da fedor!
cuando ondea la bandera
del asesín calavera
d'un indefensu visón.
Nun tome entós a risión
llector, si dalgún hubiera,
esta fueya volandera,
pues engurria'l corazón,
l'alma, moral y razón,
que na villa sandunguera
onde'l trabayu morriera
cuantayá d'inanición
faigan güei exhibición
del más puru gustu hortera.
Robla esta fueya antroxera:
Quevedín de Bloguesfera.